dijous, 8 de febrer del 2007

La cuina de casa




Un pom daurat em convida a traspassar el llindar d’una porta de vidre glaçat. Un terra grisós marca el rectangle de l’habitacle, que contrasta amb la blancor d’uns armaris penjats a un costat, contenidors de tota mena d’estris. Entremig, un marbre negre clapejat de verds fa que l’aigüera, els fogons, el microones i sobretot la fruitera prenguin, amb la llum del gran finestral, tots els colors de l’arc de Sant Martí. Un parell de natures mortes a les parets, pintades d’un color de dona alliberada, quatre pàmpols per fer llum (amb disseny dels anys setanta) i una taula amb quatre cadires, conformen un espai dintre l’espai, amb la nevera que li fa de tanca.
La llum natural és finita i la part que fa d’obrador s’il·lumina amb un fluorescent de llum groga, que hi dóna calidesa.
Diuen que, cada dia i en hores diferents, una o un alquimista barregen ingredients de tota mena, que tot seguit endrapen amb fruïció, asseguts a la taula.




(Pep Suri)