divendres, 2 de febrer del 2007

Resum de la tercera sessió

Aquesta tercera sessió, dedicada al lèxic, va ser, sobretot, pràctica.
Vam començar amb la correcció col.lectiva de dos textos escrits per dues persones que assisteixen al curset, i vam poder constatar que no és, ni de bon tros, la primera vegada que escriuen, ja estaven molt ben fets. Només vam acabar de polir alguns detalls. Cal tenir en compte, però, que en literatura no hi ha normes exactes, i que cadascú té el seu estil i la seva veu.
A continuació vam analitzar el vocabulari d’un fragment de “Jacobé”, de Joaquim Ruyra, i vam poder constatar que és molt ric i precís. En vam buscar sinònims, d’aquestes paraules, però tots els que se’ns acudien eren més generals.
L’exercici següent va consistir en omplir els buits que amagaven algunes de les paraules (sobretot, adjectius) més ben trobades d’un text de Josep Pla. La comparació que vam fer després de les paraules trobades amb les originals ens va anar bé per a poder apreciar la precisió i la sensibilitat d’aquest escriptor.
Vam acabar amb una proposta: buscar totes les expressions que tenim per a anomenar la pluja, segons la seva intensitat: caure gotes, roinejar, espurnejar, ploure, ploure a bots i barrals, etcètera. I, a partir d’algunes d’aquestes paraules, fer un petit text descriptiu d’un dia de pluja.
També vam parlar de la necessitat de consultar sovint el diccionari, més ben dit: els diccionaris, entre els quals el diccionari de sinònims i antònims és també una bona eina.
Per si voleu consultar el diccionari Alcover-Moll on line:
http://dcvb.iecat.net/

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un objecte de la cuina.

Es metàl-lic, semblant a unes estenalles, amb un forat gran i un de petit; ens acompanya en moments de tranquilitat mentre mengem fruits secs al sofà... o a la taula fent tertulia.
Després torna al seu calaix en mig de l'aldarull d'objectes llargs i curts, de fusta o de metall, que com el trencanous tots son utilitzables en un moment donat.


Olga Lozano

Anònim ha dit...

Pubertat o adolescència.

Surt de l'escola alegre i riallera amb una maleta enorme penjada a l'esquena, dona la sensació que pesa molt peró a ella no li costa. Amb l'amiga al costat xerran i busquen a qui les està esperant i quan hi arriven deixen anar una cantitat d'explicacions rápides i de preguntes amb un xic de tonteria, l'edat del pavo deien temps enrera . A ella li agrada aquet final de l'infantesa deixar anar la bogeria i l'alegria i l'entusiasme per la vida. El seu cos alt i fort esta canviant, la seva dolçura i el carinyo juganer
s'introverteix, es aquet canvi que se sent peró que encara el vol llunyà, necessita sentir-te aprop per poguer-se distanciar.

olga lozano