dimarts, 30 de gener de 2007

La cuina era mig soterrani...

“La cuina era mig soterrani. Hi havia dues finestres amples i una mica altes damunt de l’aigüera. Aquelles finestres s’obrien a peu pla del jardí i des de la cuina s’hi veien tremolar herbetes. Si es recordaven de posar-hi pa mullat sempre hi havia baralles de pardals. Damunt de l’armari hi tenien una ràdio tota blanca i petita i un vas alt i prim, amb el julivert. La ràdio la tenien engegada sense parar. El que no sabria explicar de la cuina és la mena d’olor que feia: com un deix carregat de sucres i mantega i guisats bons que, quan feien cafè, fugia i, un cop el cafè enllestit, tornava. La claror alta ho feia tot recollit.”

Mercè Rodoreda

dissabte, 27 de gener de 2007

"El quadern gris", Josep Pla




“A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d'aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l'hivern. Pluja de març, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d'un blanc de gasa –lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l'aigua que cau l'allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!”
(Josep Pla, El quadern gris)

Resum de la segona sessió

Durant aquesta segona sessió, es van incorporar tres persones al curset: i ja en som quinze! No cal ni dir que tothom hi és benvingut.
Vam parlar una mica de filosofia del llenguatge: el pensament estructura el llenguatge, o és el llenguatge, qui estructura el pensament? Grans preguntes...
Vam fer un repàs molt ràpid de gramàtica i de les diferents maneres de veure-la al llarg de la història més recent; de la necessitat de revisar la nostra ortografia i puntuació.
Pel que fa a la puntuació, és aconsellable visitar:
http://www.upf.es/grec/gl/libestil/05signes/1princ.htm
http://www.blues.uab.es/~s_gabcat/signes/pagines/entrada.htm
Després d’aquest preàmbul, vam comentar la descripció d’una cuina, feta per Mercè Rodoreda. Sota la seva aparent simplicitat, hi vam descobrir moltes coses!
Vam fer el mateix amb un text de Josep Pla, un altre mestre a l’hora d’escriure.
Una de les conclusions de l’anàlisi dels dos textos: no abusem de les paraules abstractes i gastades, tals com amor, tendresa, fidelitat; el seu ús excessiu i frívol les ha malmès, i a nosaltres ens toca expressar els sentiments d’una manera nova. Suggerir és millor que ensenyar.
El temps ens va fugir volant! Tant, que el segon exercici pràctic va quedar per “deures”: fer la descripció d’un objecte de la cuina. A veure què surt!

divendres, 19 de gener de 2007

Resum de la primera sessió


Aquesta primera sessió, introduïda per la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu, M.Rosa Cullell, va resultar, al meu entendre, una mica desordenada: en part perquè la gent anava arribant de mica en mica, i sobretot perquè la presència de les càmeres de TVO distorsionaven el discurs. Però, en fi, tot es fa a fi de bé, que diuen. Espero que ho anirem corregint.
Vam dedicar una part del temps a presentar-nos, a partir de dues preguntes:
- Quin llibre llegeixes actualment?
- Què n’esperes, del curset?
Per sort, vam poder constatar que tots els alumnes són grans lectors, la qual cosa posa un coixí indispensable al fet d’escriure.
També vam parlar de literatura i compromís, de la necessitat ineludible de reescriure, etc.
Pel que fa a la part pràctica, vaig proposar un petit escrit: “Descripció de la cuina de casa teva”, que vam escriure a raig, sense dedicar-hi gaire temps.
En realitat es tractava d’una petita trampa, d’encarar-nos a una dificultat òbvia: en una cuina hi ha massa coses!
Els resultats van ser molt encoratjadors i molt diversos, i vam anar comentant els resultats: des de qui va obviar la descripció i va començar a escriure una història fins a qui en feia una descripció minuciosa de catàleg, passant per la ironia i la descripció més poètica.
El proper dia contrastarem aquests escrits (ampliats o reduïts posteriorment, a casa) amb una descripció d’una cuina feta per Mercè Rodoreda. I crec que quedarà clara una cosa: escriure, entre moltes altres coses, és triar!
Per cert, algú s'anima (encara que no vingui al curset) a fer la descripció de la cuina de la fotografia? I parlant de tot: d'on deu ser?

Literatura i compromís: "On són els nostres Zola?"

Víctor Alba
Avui, 5-12-2002

El setembre del 1902, Émile Zola morí a casa seva, de les emanacions de la llar de foc. Mai s'ha aclarit si fou un accident o un crim preparat amb habilitat.
A França s'ha commemorat amb conferències, taules rodones, exposicions, aquest centenari. He deixat passar dos mesos abans de parlar-ne, perquè tenia curiositat per veure si aquí, a casa nostra (nostra?) algú es feia ressò del centenari, tan aficionats com som a les commemoracions dels 50 i els 100 anys. Es veu que Gaudí i Verdaguer s'han endut tota l'atenció. O potser ha estat una altra la causa del silenci català. Potser és que aquí mai hem tingut un Zola.
Hem tingut escriptors naturalistes, com abans en tinguérem de romàntics, però cap ha pres posicions tallants, que necessitaven coratge i decisió i exposar-se al perill, com ho feu Zola amb motiu de l'afer Dreyfus, quan aquell capità de l'exèrcit francès, jueu, fou acusat falsament d'espionatge -simplement per l'antisemitisme de l'exèrcit i dels benpensants- i Zola fou un dels poquíssims que sortí en defensa seva, amb el seu article J'accuse, tot i saber que així es marginaria de bona part de la societat i dels seus lectors. Zola i altres aconseguiren que Dreyfus fos rehabilitat i tornés del presidi de la Guaiana francesa on l'havien condemnat.
He pensat, en escriure això, en la desaparició i assassinat d'Andreu Nin. Qui sortí no ja en defensa seva, sinó simplement a demanar que s'investigués allò que havia passat? Un humorista conegut, quan anaren a demanar-li que signés un paper inofensiu demanant una simple investigació, donà aquesta resposta: "El que Nin hauria d'haver fet era seguir traduint del rus i no ficar-se en política". Ni Mercè Rodoreda, que havia estat amiga molt especial de Nin, s'atreví a fer preguntes.
És clar que els intel·lectuals catalans, que gairebé tots eren moderats, d'allò que en deien Acció Catalana (una escissió de la Lliga) es passaren en bloc al PSUC, que els donava feina, protecció i les llenties de Negrín. I no solament a Catalunya, sinó a tota la zona republicana. Recordeu Machado, escrivint odes a Líster, el general comunista que desmuntà a trets les col·lectivitzacions aragoneses.
Així mateix, si mirem entorn, veiem moltes -bé, algunes- obres interessants, però, ¿quina que surti en defensa dels treballadors, com Zola amb la novel·la d'una vaga, Germinal o amb l'Assomoir, defensa que Clavé, fa més de cent anys, emprengué organitzant corals que arranquessin els obrers de les tavernes? Bons escriptors en tenim, però, ¿on són els cabrejats? Que els temps són diferents? Bé, potser sí, però també són diferents els abusos de poder, les malifetes dels poderosos, les corrupcions de certs estaments, i qui, amb novel·les o articles, les denuncia i les combat? Ara, en la lletra impresa tot sembla cosa de trempar i riure, com dèiem quan jo era jove.
Hauríem de pensar-hi una mica, en aquesta diguem-ne abdicació del paper de l'intel·lectual com a denunciador de les malvestats i les injustícies.
No és pas per manca de material que no ho fan. Per què deu ser?
En tot cas, deixeu-me recordar Zola, jo que sóc de la generació en què els joves miràvem de reüll els intel·lectuals que llucaven cap a la banda on no hi havia perill.

Jaume Vallcorba: "Per a mi llegir era una passió"

Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema i El Acantilado"La missió de la bona literatura és divertir"

La bona literatura ha de ser complexa?


En absolut. No hem d'oblidar que la missió de la bona literatura és divertir. Es tracta d'una diversió que no té res a veure amb el concepte imperant en l'actualitat de sortir d'un mateix. La lectura és el plaer d'interioritzar-se i afecta la pròpia condició de l'ésser humà, a qui fa gaudir, encara que de vegades exigeixi un esforç intel·lectual. Però no tota la lectura té el mateix calat. Les novel·les policíaques no són profundes i, no obstant això, pertanyen a un gènere que resulta molt enriquidor, potser perquè llegides en l'edat adulta suposen una regressió a la infantesa.

Quina és la clau per a arribar a ser un bon lector?

Jo vaig tenir la gran sort que a casa dels meus pares no hi havia un sol llibre prohibit en la gran biblioteca i que per a mi llegir era una passió, fins a l'extrem que la meva mare em treia la bombeta del llum de la tauleta de nit perquè no n'abusés. Vaig llegir llavors les novel·les de Jules Verne, L'illa del tresor, fins i tot de molt jovenet alguna cosa de Shakespeare, comèdies com El mercader de Venècia. Però en igualtat d'oportunitats surten lectors compulsius i d'altres que només llegeixen el BOE, o ni això. Amb això vull dir que no hi ha cap fórmula per a convertir la lectura en una passió. Com a mètode, només defenc la importància de llegir amb un diccionari. A banda que descobrir el significat d'una paraula nova és una cosa fantàstica, no es pot seguir una lectura sense entendre tots els mots. Una de les pitjors coses que està passant en les escoles és que els textos de lectura estan acompanyats d'un glossari. A això se suma l'error de donar a llegir llibres coneguts en la llengua que coneixen. Difícilment els escolars aprendran res que ja no sàpiguen, ni es despertarà la seva curiositat.

Començar a escriure...

Començar a escriure no és gens fàcil. Generalment abans t'has fet un tip de llegir. I segons qui llegeixis el llistó està ben alt. El primer que cal superar, a poc esperit crític que es tingui, és la por.
La por pot paral·litzar. Bloquejar. Si no ets capaç de sobreposar-te a aquesta pressió segurament mai no podràs confegir una història.El primer límit és tot teu. La por és cal·leidoscòpica. Por al ridícul, por al fracàs, por a tu mateix, por als altres.
Mentre t'ho penses i ho rumies el més fàcil és que hagis de començar a treballar en qualsevol cosa. D'alguna manera s'han de pagar les hipoteques, els lloguers i la vida.
És ben possible que quan ja no tinguis por i et llencis a omplir pàgines desesperadament no tinguis temps. Hauràs d'aprendre a robar-lo. Robar-lo a les nits, hores que no dormiràs. Aprofitar el transport públic, les reunions, els moments que fas una cigarreta o mentre compres.
Quan has perdut la por, les històries se t'arrapen al clatell i no et deixen anar. Vagis on vagis et persegueixen i saps perfectament que no et deixaran en pau fins que t'asseguis davant del teclat i comencis a escriure. Just en aquet moment és quan sona el telèfon, el timbre de la porta, o es fa l'hora d'anar a treballar.
Tempus fugit
http://escriureipublicar.bloc.cat/

dijous, 18 de gener de 2007

Manifest als joves escriptors

Segimon Serrallonga
Llegit al paranimf de la Universitat de València el dia 27 d’octubre de 2001.
Literatura personal: Educació sentimental amb Verdaguer, Maragall, Joan Alcover, Costa, Carner, Ruyra, i llibres d’escola salvats de la foguera el 1939, com el Goethe de la Generalitat de Catalunya de 1932. Educació humana per contacte vital amb Triadú, Riba, Manent, Foix. Educació per amistat amb els companys de seminari Riubrogent, Pous, Junyent, Esteve, Cotrina i Grau, i els amics de la universitat Molas, Comas, A. Manent. Educació amorosa amb la primera i les altres. Educació natural amb la Natura.
Història literària més recent. La Renaixença en estat de marciment. El modernisme o el retorn a Europa. El noucentisme o la normalització de la llengua. L’avantguardisme o l’extrem és sempre un excitant. El realisme social o els soldats de plom amb ploma de tremp divers i sovint de passa-que-t’he-vist. La fragmentació en tendències o la possibilitat d’escriure com sempre havies volgut escriure –la llibertat, en la pobresa econòmica per extorsió de l’Estat reconsagrat per la Dreta impiadosa, arrogant i falsa. Tots els poetes bons són tan difícils com Llull, March, Verdaguer, Maragall, Riba, Foix o Gimferrer, per dir uns quants noms dels molts que existeixen arreu del domini lingüístic català, tant si escriuen la poesia en prosa com en vers, cosa que m’és completament igual. En comptes de llegir poesia de ratlles curtes, en llegeixo de ratlles llargues sovint, Ruyra, Rodoreda, Pla. El que em fa neguit és la mala prosa trossejada en ratlletes. Les literatures estrangeres antigues i modernes són literatures sempre modernes i sempre catalanes. És a dir: m’és impossible de llegir en grec o en accadi, en anglès o alemany, si no ho passo pel cervell, el meu, que és l’únic que tinc.
Política. La guerra d’Espanya o la victòria nacional contra les nacions. La dictadura o la incultura instal·lada al poder. La clandestinitat o la vida intensa. L’Assemblea de Catalunya o la joia de ser més d’un. El Congrés de Cultura Catalana o ja hi tornem a ser tots. La democràcia o la llibertat imposada al demos per una oligarquia intemperant. L’escriptura dels dèbils i l’escriptura dels forts o la inversió tèrmica.
Al jovent: Qui no milita per una causa que abraci l’interès personal més fondo amb l’interès general més ampli no és digne d’escriure una sola ratlla: no valdrà la pena, i ens farà perdre el temps, que podríem despendre en una terrassa de cafè bevent, xerrant o xiulant, i que ell, pensant que fa qui sap què, ens pren per fruir (i patir) la vanitat del no-res. Per al segle XXI: Viviu i després, si us vaga, escriviu bé, del que sabeu en la mesura que ho sabeu i del que no sabeu en la mesura que no ho sabeu, perquè és només dins aquestes coordinades que és veritat que l’home és la mesura de totes les coses.

dijous, 11 de gener de 2007

TALLER D'ESCRIPTURA (GRATUÏT)


Els dijous de 18.30h a 20.00h




A càrrec de Roser Iborra Plans



Lloc: Casal Cívic Frederica Montseny. Av. Puigmal, 137-139, Manlleu (Osona)



Organitza: Ajuntament de Manlleu-Àrea de Cultura

dimecres, 10 de gener de 2007

COMENCEM!


Dijous que ve, dia 18 de gener de 2007, comencem a Manlleu un "curset de tècniques d'escriptura", que constarà de vuit sessions d'una hora i mitja cadascuna.

Malgrat que vuit sessions és poc, (i d'escriure no se'n sap mai prou!) espero que serà útil. A mi em fa molta il.lusió. Ja fa anys que escric, i també en fa molts que em dedico a la docència, però és la primera vegada que assumeixo la responsabilitat d'un curs d'aquestes característiques, i el començo amb moltes ganes de compartir el plaer de la creació literària.

Espero que aquest bloc ens servirà per a canviar impressions, després de cada sessió, i també per anar-hi publicant els escrits dels alumnes i els textos consultats.

La programació per sessions, que adjunto a continuació, és més un enunciat de temes ineludibles que no pas un propòsit d'abastar-los. És ben clar que cada un dels enunciats podria ser un altre curs!


Sessió 1: 18 de gener de 2007
Llegir abans d’escriure. Els escriptors i escriptores i el fet d’escriure. Viure i escriure.

Sessió 2: 25 de gener de 2007
Escriure i la “higiene”: ortografia, morfosintaxi. La puntuació i les frases curtes.

Sessió 3: 1 de febrer de 2007
Lèxic: trobar el mot precís. Sinònims i antònims. Adjectius precisos.

Sessió 4: 8 de febrer de 2007
Recursos literaris: comparacions, personificacions, oposicions...

Sessió 5: 15 de febrer de 2007.
Prosa: Descripció, punt de vista, persones gramaticals.

Sessió 6: 22 de febrer de 2007.
El conte, estructura. Diàlegs directes i indirectes.

Sessió 7: 1 de març de 2007.
Poesia: rima i ritme. Poesia i versos lliures. Proses poètiques.

Sessió 8: 8 de març de 2007.
Escriure i les noves tecnologies: Word, Power point, blocs literaris...