divendres, 19 de gener de 2007

Començar a escriure...

Començar a escriure no és gens fàcil. Generalment abans t'has fet un tip de llegir. I segons qui llegeixis el llistó està ben alt. El primer que cal superar, a poc esperit crític que es tingui, és la por.
La por pot paral·litzar. Bloquejar. Si no ets capaç de sobreposar-te a aquesta pressió segurament mai no podràs confegir una història.El primer límit és tot teu. La por és cal·leidoscòpica. Por al ridícul, por al fracàs, por a tu mateix, por als altres.
Mentre t'ho penses i ho rumies el més fàcil és que hagis de començar a treballar en qualsevol cosa. D'alguna manera s'han de pagar les hipoteques, els lloguers i la vida.
És ben possible que quan ja no tinguis por i et llencis a omplir pàgines desesperadament no tinguis temps. Hauràs d'aprendre a robar-lo. Robar-lo a les nits, hores que no dormiràs. Aprofitar el transport públic, les reunions, els moments que fas una cigarreta o mentre compres.
Quan has perdut la por, les històries se t'arrapen al clatell i no et deixen anar. Vagis on vagis et persegueixen i saps perfectament que no et deixaran en pau fins que t'asseguis davant del teclat i comencis a escriure. Just en aquet moment és quan sona el telèfon, el timbre de la porta, o es fa l'hora d'anar a treballar.
Tempus fugit
http://escriureipublicar.bloc.cat/

1 comentari:

Montse Viver ha dit...

He escrit quelcom sobre el curset que ha acabat,ho trobareu a
http://montserrat-esplai.blogspot.com