divendres, 23 de febrer del 2007

Tots tres surten per l'Ozama, Vicenç Riera Llorca




Xop de suor, lentament, el Ramon va cap a casa, amb el gec blanc sota el braç i un paquet a la mà. Ve del Palau del Govern, on ha servit en una festa on hi havia tots els secretaris d'Estat i el Cos diplomàtic, els alts funcionaris de l'Estat i dels bancs...
Quatre hores de servir sandvitxos i begudes, sense reposar un moment. Aquells fanalets de papers de colors, com els que veia a les festes de carrer de Barcelona, han donat to a la festa. Ha vessat una coca-cola sobre la falda d'una dama mulata i aquesta se n'ha queixat al patró, que dirigia el servei, i li ha dit: "Pero, hombre, Ramón... A una dama!" Ha begut molt de conyac i se sent un xic excitat. Si es fica al llit ara, li costarà adormir-se.
Com que ja ha cobrat, anirà al cinema.
Així que entra a casa, el Miquel, que està adobant una cadira que tenia una pota desencolada, el guaita i es posa a riure.
- Quina "torradora" que portes!El Ramon riu i explica que s'ha begut mitja botella de conyac, i de seguida demana:
- Ja has sopat?
- No.
El Ramon desfà el paquet i deixa sobre la taula mitja dotzena de sandvitxos.
- Té, de pernil, de formatge i de foie-gras.
El Miquel n'agafa un, però abans de mossegar-lo el deixa i diu:
- Tinc molta set. Si em pots deixar dos "cheles" aniria a comprar gel i refredaríem aigua.
- Sí, anem. T'acompanyo.