divendres, 23 de febrer del 2007

Resum de la cinquena sessió




Vam parlar del temps narratiu, tan diferent del temps real, i dels diversos usos que n’han fet els grans escriptors i escriptores: alteracions d’ordre cronològic (anticipacions, retrospeccions, temps cíclic...), de duració (acceleracions, desacceleracions) i de freqüència (narració singulativa, repetitiva, iterativa). Tot això a partir del llibre Teoria literària 1, d’Enric Sullà, que us recomanem.
Després de comentar l´ús del temps narratiu en alguns llibres i en el fragment de Tots tres surten per l’Ozama, de Vicenç Riera Llorca que adjuntem al bloc, vam passar a un altre tema: els diàlegs directes i indirectes.
Com a exercici pràctic, vam transformar el diàleg directe del text de Riera Llorca esmentat a diàleg indirecte. I vam fer l’exercici invers a partir del fragment de Pa negre, d’Emili Teixidor, que també adjuntem.
Teníem a punt la correcció col.lectiva d’una descripció de la pluja, però la vam ajornar perquè l’autor no hi era. Ja ho farem!
També vam llegir una descripció de personatge de la novel.la Solitud, de Víctor Català, i una altra feta per una assistent al curset. Com a exercici per fer a casa, la proposta és canviar la persona gramatical d’aquesta descripció de Víctor Català: passar el text de tercera persona a primera.
Per al proper dijous, caldrà aprofundir una mica en l’ús de les persones gramaticals i la funció del narrador. I ja estarem preparats per a veure l’estructura d’un o més contes.