divendres, 23 de febrer de 2007

Pa negre, Emili Teixidor.


El segon en deixar l'escola, si bé de forma provisional van dir, va ser en Quirze jove. Va ser els dies que el mas quedava envaït de segadors, quadrilles de segadors arribats de totes bandes, homes madurs i homes joves, tots forts i descamisats que dormien a la pallissa o al bosc i es reunien a l'era cada matí per repartir-se en grups i dividir-se els camps de blat, feien garbes al racó del braç i després les apilotonaven en garberes, tots amb la falç a una ma i l'esclopet a l'altra, i les dones passaven després pels rostolls a espigolar. Les dones, a mitja tarda els portaven la beguda en un cistell tapat amb un tovalló, i els segadors quan veien arribar la cistella feien xiulets i reien (...) i anaven suats, amarats de suor, i feien una olor tèbia que barrejava l'aroma del blat i l'herba amb la calor dels cossos cepats. En Quirze jove aquell any va haver d'ajudar-los, al costat del seu pare o de l'oncle Bernat i dels mossos, havia d'aprendre'n, van dir, i ja era hora que comencés, l'estudi podia esperar, ja hi tornaria quan hagués acabat la sega. Però després de la sega venia la batuda...
Pa negre. Emili Teixidor (pàg. 292-293)