dijous, 1 de març del 2007

Canvi de narrador: Mila


"Passat Ridorta havíem atrapat un carro que feia la mateixa via que nosaltres i en Maties, amb ganes d'estalviar el delit, preguntà al carreter si ens volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i a mi em digué que m'ajoqués darrera d'ells, sobre el bossat. Vaig guaitar amb agraïment a n'aquell home desconegut, que em feia semblant mercè. Malgrat la bona cama que tinc, ja estava fatigada. El meu marit m’havia contat que de Llisquents, on ens deixà l'ordinari, fins a Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminàvem quan veiérem negrejar el campanaret del poble dalt del turó verdelós: d'aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i la contrarietat, ja m’havia donat un gran malhumor."