dijous, 1 de març de 2007

Canvi de narrador: Matias


"Passat Ridorta havíem atrapat un carro que feia la mateixa via que nosaltres i jo, amb ganes d'estalviar el delit, vaig preguntar al carreter si ens volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, em va fer de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s'ajoqués darrera nostre, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment a n'aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat la bona cama que té, estava fatigada. Li havia contat que de Llisquents, on ens deixà l'ordinari, fins a Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminàvem quan veiérem negrejar el campanaret del poble dalt del turó verdelós: d'aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor, a la pobra Mila."

1 comentari:

rotsagle ha dit...

Existeix Ridorta? Si és així, on és? Merci