Resum de la sessió del dia 20 de desembre de 2007

El dia 20 de desembre de 2007 vam parlar de l’estructura dels contes, a partir de dos exemples concrets: “La maleta marinera”, de Pere Calders, i el “conte” que Quim Monzó va llegir com discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.

Ho vam fer a partir d'aquest esquema:

EL CONTE LITERARI: ESTRUCTURA

Títol: Molt important. A vegades una paraula, o una sola frase, pot suggerir un conte. (Exemple: “Antaviana”, de Pere Calders).

Altres vegades, en canvi, el títol no es veu clar fins que s’ha acabat d’escriure el conte.

Com que el conte, per definició, és curt, el títol hi té un valor informatiu, o de suggerència, molt important.

Plantejament: Situa l’acció. Ha de crear expectativa, ha de fer venir ganes de continuar llegint.

Pot incloure:

Descripció del personatge principal: física i de caràcter.

Descripció més resumida d’algun personatge secundari.

Descripció del lloc o de l’ambient.

Indicacions del temps: estació de l’any, matí, tarda, hora del dia més precisa...

Indicacions del temps meteorològic: estació de l’any, fred, calor...

Nus: Ens diu què hi passa. En un conte, ha de passar alguna cosa, encara que aquesta cosa sigui mínima; fins i tot pot explicar només un procés mental.

Pot incloure:

Descripcions resumides de personatges secundaris.

Descripcions resumides de llocs secundaris.

Diàlegs, directes o indirectes.

Desenllaç: Ens explica com acaba. És indispensable que un conte “acabi”. Hi ha d’haver almenys una frase que faci de conclusió. És aconsellable no començar a escriure un conte si encara no tens clar el desenllaç.

Aplicat al conte de Pere Calders, aquest esquema es traduiria més o menys així:

EL CONTE LITERARI: estructura d’un conte de Pere Calders.

Títol: La maleta marinera

És un títol enigmàtic. De fet és purament circumstancial, però fa venir ganes de saber-ne més coses.

Plantejament: Situa l’acció en una platja qualsevol, al començament. Hi ha unes quantes frases descriptives, que fan més referència al temps atmosfèric i al sentit del tacte que a cap altra cosa. Fa calor, per tant pot ser al migdia.

Descripció del personatge principal: El narrador (el promès) també és un protagonista. Escrit en primera persona, en passat. No sabem com és físicament, però sí el seu caràcter: és dòcil, potser calçasses i tot, submís.

De la promesa, la Julieta, en tenim una breu descripció física (té un “cos meravellós), però el seu caràcter es va perfilant tant en aquesta part del conte com al llarg de la narració: és dominant, autoritària, gelosa.

Nus: Ens diu què hi passa:

· El promès es capbussa per complaure la promesa.

· Troba una maleta al fons del mar, que conté un objecte estrany amb una adreça gravada.

· El promès va al lloc de l’adreça i es deixa seduir per la propietària de l’objecte.

Pel que fa als personatges secundaris, n’hi ha dos: un guardià de banys, que fa el paper d’entès, i una noia prima, que només serveix per a no fer tan lineal la narració.

Descripció del lloc o de l’ambient: de la platja passem a una descripció del fons del mar i després a la d’una casa: tant de l’aspecte exterior com interior.

A la casa, tot fa pensar que hi ha llum artificial; potser és al vespre.

Diàlegs, directes:

1. Parla el guardià de banys.

2. Parla dues vegades la noia que sedueix el promès.

3. Parla una vegada el promès.

Tots els altres diàlegs són indirectes.

Imatges literàries: ironia.

Desenllaç: Ens explica com acaba: el promès trenca la seva relació amb Julieta i se’n va a viure amb la noia que el sedueix.

Es pot interpretar que contradiu la descripció: pren la iniciativa.

Però també es pot interpretar el contrari: es deixa portar per les circumstàcies, és seduït per “la noia de les perles”.

Resum de la sessió del dia 13 de desembre

Durant aquesta primera sessió dedicada al conte, vam començar amb la lectura del conte El conte, de Quim Monzó, que precisament exemplifica les dificultats d’un escriptor a l’hora d’escriure un conte.

Seguidament, vam imaginar que un conte és com una capsa tancada (una novel.la seria una capsa oberta). No hi ha conte si no tenim un final per a la història (el fons de la capsa) i un títol (la tapa), així com un argument. En un conte, també, ha de passar alguna cosa, hi ha d’haver un procés, encara que a vegades no és físic, sinó mental. Vam ressaltar que en un conte la brevetat i l'economia de recursos obliguen l'escriptor a ser molt precís, tant en les coses que diu com en les que omet.

Vam repassar algunes imatges literàries, tals com la comparació, la metàfora, la personificació, la sinestèsia, la ironia...i en vam buscar exemples concrets i vam fer un repàs de vocabulari (adjectius molt precisos) en dos contes: Ideals, de Joan Sacs (pseudònim de Feliu Elias, 1878-1948) i Avís misteriós, de Joaquim Ruyra (1858-1939).

Vam observar que són dos contes molt diferents: mentre que a Ideals la dificultat (i la gràcia) del conte és conceptual i d’estructura, a Avís misteriós la dificultat rau en l’esplendorosa riquesa del llenguatge, treballat per Ruyra amb la minuciositat i l’exactitud d’un artesà.

Finalment, ens vam proposar escriure un conte a partir d’una notícia periodística real, apareguda a El Periódico, el 17 d’octubre de 2007:

“Una parella es divorcia en descobrir que flirtejaven entre ells a la xarxa”.

Al llarg de les tres sessions restants, intentarem anar millorant aquest conte a partir de les aportacions teòriques de les classes.

Us esperem el proper dijous, 20 de desembre!