La cuina era mig soterrani...

“La cuina era mig soterrani. Hi havia dues finestres amples i una mica altes damunt de l’aigüera. Aquelles finestres s’obrien a peu pla del jardí i des de la cuina s’hi veien tremolar herbetes. Si es recordaven de posar-hi pa mullat sempre hi havia baralles de pardals. Damunt de l’armari hi tenien una ràdio tota blanca i petita i un vas alt i prim, amb el julivert. La ràdio la tenien engegada sense parar. El que no sabria explicar de la cuina és la mena d’olor que feia: com un deix carregat de sucres i mantega i guisats bons que, quan feien cafè, fugia i, un cop el cafè enllestit, tornava. La claror alta ho feia tot recollit.”

Mercè Rodoreda

"El quadern gris", Josep Pla

“A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d'aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l'hivern. Pluja de març, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d'un blanc de gasa –lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l'aigua que cau l'allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!”
(Josep Pla, El quadern gris)

Resum de la segona sessió

Durant aquesta segona sessió, es van incorporar tres persones al curset: i ja en som quinze! No cal ni dir que tothom hi és benvingut.
Vam parlar una mica de filosofia del llenguatge: el pensament estructura el llenguatge, o és el llenguatge, qui estructura el pensament? Grans preguntes...
Vam fer un repàs molt ràpid de gramàtica i de les diferents maneres de veure-la al llarg de la història més recent; de la necessitat de revisar la nostra ortografia i puntuació.
Pel que fa a la puntuació, és aconsellable visitar:
http://www.upf.es/grec/gl/libestil/05signes/1princ.htm
http://www.blues.uab.es/~s_gabcat/signes/pagines/entrada.htm
Després d’aquest preàmbul, vam comentar la descripció d’una cuina, feta per Mercè Rodoreda. Sota la seva aparent simplicitat, hi vam descobrir moltes coses!
Vam fer el mateix amb un text de Josep Pla, un altre mestre a l’hora d’escriure.
Una de les conclusions de l’anàlisi dels dos textos: no abusem de les paraules abstractes i gastades, tals com amor, tendresa, fidelitat; el seu ús excessiu i frívol les ha malmès, i a nosaltres ens toca expressar els sentiments d’una manera nova. Suggerir és millor que ensenyar.
El temps ens va fugir volant! Tant, que el segon exercici pràctic va quedar per “deures”: fer la descripció d’un objecte de la cuina. A veure què surt!