Tots tres surten per l'Ozama, Vicenç Riera Llorca

Xop de suor, lentament, el Ramon va cap a casa, amb el gec blanc sota el braç i un paquet a la mà. Ve del Palau del Govern, on ha servit en una festa on hi havia tots els secretaris d'Estat i el Cos diplomàtic, els alts funcionaris de l'Estat i dels bancs...

Quatre hores de servir sandvitxos i begudes, sense reposar un moment. Aquells fanalets de papers de colors, com els que veia a les festes de carrer de Barcelona, han donat to a la festa. Ha vessat una coca-cola sobre la falda d'una dama mulata i aquesta se n'ha queixat al patró, que dirigia el servei, i li ha dit: "Pero, hombre, Ramón... A una dama!" Ha begut molt de conyac i se sent un xic excitat. Si es fica al llit ara, li costarà adormir-se.

Com que ja ha cobrat, anirà al cinema.

Així que entra a casa, el Miquel, que està adobant una cadira que tenia una pota desencolada, el guaita i es posa a riure.

- Quina "torradora" que portes!El Ramon riu i explica que s'ha begut mitja botella de conyac, i de seguida demana:

- Ja has sopat?

- No.

El Ramon desfà el paquet i deixa sobre la taula mitja dotzena de sandvitxos.

- Té, de pernil, de formatge i de foie-gras.

El Miquel n'agafa un, però abans de mossegar-lo el deixa i diu:

- Tinc molta set. Si em pots deixar dos "cheles" aniria a comprar gel i refredaríem aigua.

- Sí, anem. T'acompanyo.

Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català)

“Era un pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d’espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la puntorra enrera, entre clatell i orella, n’eixia un bordó ossós de color d’oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s’hi removien inquietament, com dos insectes enmig de la brossa, dos ullets petits, petits, de no se sabia quin color.

(...)

Li costava d’explicar-se, i, tot enraonant, sa mirada fugia de les persones com quelcom esquerp i espantadís, i la veu ronca se li ofegava completament, mateix que se li posés un tel al canyó.”

Víctor Català, Solitud

Pa negre, Emili Teixidor.

El segon en deixar l'escola, si bé de forma provisional van dir, va ser en Quirze jove. Va ser els dies que el mas quedava envaït de segadors, quadrilles de segadors arribats de totes bandes, homes madurs i homes joves, tots forts i descamisats que dormien a la pallissa o al bosc i es reunien a l'era cada matí per repartir-se en grups i dividir-se els camps de blat, feien garbes al racó del braç i després les apilotonaven en garberes, tots amb la falç a una ma i l'esclopet a l'altra, i les dones passaven després pels rostolls a espigolar. Les dones, a mitja tarda els portaven la beguda en un cistell tapat amb un tovalló, i els segadors quan veien arribar la cistella feien xiulets i reien (...) i anaven suats, amarats de suor, i feien una olor tèbia que barrejava l'aroma del blat i l'herba amb la calor dels cossos cepats. En Quirze jove aquell any va haver d'ajudar-los, al costat del seu pare o de l'oncle Bernat i dels mossos, havia d'aprendre'n, van dir, i ja era hora que comencés, l'estudi podia esperar, ja hi tornaria quan hagués acabat la sega. Però després de la sega venia la batuda...
Pa negre. Emili Teixidor (pàg. 292-293)

Resum de la cinquena sessió

Vam parlar del temps narratiu, tan diferent del temps real, i dels diversos usos que n’han fet els grans escriptors i escriptores: alteracions d’ordre cronològic (anticipacions, retrospeccions, temps cíclic...), de duració (acceleracions, desacceleracions) i de freqüència (narració singulativa, repetitiva, iterativa). Tot això a partir del llibre Teoria literària 1, d’Enric Sullà, que us recomanem.
Després de comentar l´ús del temps narratiu en alguns llibres i en el fragment de Tots tres surten per l’Ozama, de Vicenç Riera Llorca que adjuntem al bloc, vam passar a un altre tema: els diàlegs directes i indirectes.
Com a exercici pràctic, vam transformar el diàleg directe del text de Riera Llorca esmentat a diàleg indirecte. I vam fer l’exercici invers a partir del fragment de Pa negre, d’Emili Teixidor, que també adjuntem.
Teníem a punt la correcció col.lectiva d’una descripció de la pluja, però la vam ajornar perquè l’autor no hi era. Ja ho farem!
També vam llegir una descripció de personatge de la novel.la Solitud, de Víctor Català, i una altra feta per una assistent al curset. Com a exercici per fer a casa, la proposta és canviar la persona gramatical d’aquesta descripció de Víctor Català: passar el text de tercera persona a primera.
Per al proper dijous, caldrà aprofundir una mica en l’ús de les persones gramaticals i la funció del narrador. I ja estarem preparats per a veure l’estructura d’un o més contes.